lunes, 7 de diciembre de 2009

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”





RESUM DEL POEMA:


En aquesta composició de versos es poden observar les caracteristiques de la poesia d'Ausías March,i en concret explica l'autor l'angoixa que te Auxias per amor,expresa el pesimisme i les ganes de que la mort se l'emporte perque no vol viure amb auesta pena damunt.

ACTIVITATS DEL LLIBRE DE LECTURA

1) Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:

Activitat no disponible...

2) Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

-Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada canter i tocar l'arpa. Es posa malalt i es ferit en algunes ocasions, i per sobre de tot, estima

Tristany

-Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugar als escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossa i esvelta. Menteix sense vacil·lar.

Isolda la Bloda

-En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; d'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.

Rei Marc

-Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà

Kahedi

-Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona

Isolda de les Mans Blanques

3) Qui explica tota la història?

Un joglar

4) En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

En tercera personal del singular i punt de vista extern

Capítols de l'I al V

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:

Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.

Capítols del VI al X

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:

Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:Fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:

Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:

Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:

Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

Capítols de l'XI al XV

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:

Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:

Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:

El seu gos, Petit-Crû.

21. Quina qualitat màgica té:

El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:

Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.

Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:

Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:

Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:

Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:

Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:

Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:

La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

És al mar i es produeix una tempesta molt forta

poesia feta per Paula Recacha y yo.FIDEL VASSALLATGE

FIDEL VASSALLATGE



Fidel us seré fins morir
Per vós la vida em jugaré
Sols jo a vós donar i servir
Si cal per vós jo moriré


Perdut sense cap emosió
Buscant-vos pel meu petit cor
Intent de trobar il·lusió
vassall de vós, del vostre amor



Paula Recacha i Víctor Agramunt

Auxias March

A la poesia que trobem al llibre a la pàgina 31 podem vore les principals característiques que diferèncien aquest nou tipus de poesia de la tradicional medieval, però també podem observar les característiques comuns, com ara el tema.
El tema de aquesta composició és prou típic: el trobador patix el desamor i aquest el provoca un dolor tant profund que l'única salvació és la mort.
Partint de aquesta descripció prou general podem agregar que aquest poema és pot dividir en parts: una primera part on la mort és la salvació, una segona part on el trobador es persona com el mijor amador, després una altra amb la mateix llinia que la primera i per ultim trobem una tornada en la qual es dirigix a la dona amb un senyal.
Com es tipic de tota composició poètica trobem figures literaries como ara alegories a les estrofes II i III. També trobem a l'estrofa IV hiperbolisme a l´hora d'espresar les actituts amatories del trobador. Trobem també, al llarg de tota la composició numeroses metàfores com ara delitós sojorns (v.6), braços uberts (v.9) o llir entre cards (v.41), que a més es utilitzat com a senyal.
En l'apartat de la mètrica podem vore, com era d'esperar, que la seva mètrica és molt estricta: versos decasíl·labs amb un esquema de rima a cada estrofa de Am Bf Bf Am Cf Dm Dm Cf.
Analitzant tot l'anterior comprovem que és una composició molt típica d'Asias March i com a començament de l'estudi d'aquest és un poema molt apropiat, però per contra jo diria que te un llenguatge massa rebuscat, però açò es comú a totes les composicions de l'època.

poesia trobadoresca

Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII a Occitània i es va estendre arreu d’ Europa.

Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità.

Aquest tipus de poesía té una serie de característiques:

-El trobador la galanteja amb l’objectiu d’aconseguir favors, amor o protecció.

-La dama es anomenada “midons”del poeta i no es mostra accesible.

-El carácter adulter del ritual fa necessari guardar el secret i no perdre la mesura, és a dir, controlar la passió.

-Si el marit no comprén o tolera aquest joc galant, apareix al poema com a“gelós”, que no s’assabenta de l’affaire pels “llaussengiers”(xafarders).

-En l’última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, pseudònim que fade clau secreta perquè la seua amada sàpia que s’adreça a ella.

-Les relacions entre el trobador i la dama reprodueixen la relació devassallatge entre el senyor i els seus súbdits, pròpia del feudalisme:la dama és el senyor i el trobador el seuvassall.

-El poeta passa, abans d’aconseguir el premi, per diverses etapes oesglaons, que el porten a una millora personal i moral: “fenhedor,pregador, entenedor, drutz”.

-Lliurament incondicional a l’amor és la condició que un bon trobador cortés ha de complir.

-La mètrica trobadoresca es molt estricta.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social moltdiversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començantpel primer trobador conegut, Guillem d’Aquitània al Papa Climent IVo el famósrei d'AnglaterraRicardo I Cor de Lleó (que abans de presidir lacort anglesa va ser ducd ‘Aquitània i comtede Poitiers),a altres personatges de la noblesa com el catalàGuerau de Cabrera, vescomte de Gironai Urgell; fins arribar a trobadors famosíssims d'origenhumil, com era el cas de Marcabru, que començà com a joglar. Hi hapocs casos coneguts de trobadors que eren dones (lestrobairitz), sempre de lanoblesa com la comtessa de Dia.

Les trobairitz, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien peri nteressos polítics o militars de les dues famílies. Els sentiments nocomptaven en les unions feudals, de manera que sovint l'amor s'expressava foradel matrimoni. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable nopodia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amorneix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar alseu marit. L'amor, doncs, és perillós.

Les dones en aquella època eren molt discriminades, eren els peons del homes, L’amor i l’afecte tenien poc aveure amb el matrimoni. La dona havia de parir fills, i el seu èxit en aquesta funció era la mesura de la seua utilitat. Si fracassava una i altra vegada, jafóra perquè era estèril o perquè només paria filles, era repudiada i tornada acasa dels seus pares o col·locada en un convent. No tenia cap defensa legal, nise li permetia estar sense marit durant molt de temps; el repudi era seguit d’un nou casament tan aviat com es trobava el marit adequat. En cas d'adulteri provat, el marit podia matar la dona i la llei no ho considerava delicte. L’església considerava les dones com a encarnacions d’Eva, que fou la primera pecadora.

L'AMOR

Que és l'amor? Hi ha diferents opinions , com hi ha qui diu que no existeix, però tothom la defineix com un sentiment, cap algú o alguna cosa, però és més que un sentiment, és una forma de viure i veure la vida d'una manera “més maca".

Es la unica cosa(ames dels diners)que ens pot fer pasar de la millor felicitat a la pura tristesa i desampar,per a moltes persones es lo mes gran que hi ha,per altres en canvi nomes es un sentiment que es borra amb el temps,pero: per que tothom te por a enamorarse?

Sembla que es facil la resposta pero quan ens la plantejen no obtenim resposta!a voltes es diu "flechazo"altres es tracta cm una tonteria pero pase el que pase es maco perque l'amor es lo millor qu eli pot passar a algú en aquesta vida.


diccionari historic

-Albigesos
-Caiguda de l'imperi romà
-Edat mitjana
-Caiguda de Constantinoble
-Croades
-Escolasticisme
-Unió Catalunya i Aragó
-Batalla de Muret
-Francesc d'Assís
-Catalunya Nova
-Ramon Berenguer III
-al-Andalus