PRESENTACIÓ!

Espere que us agrade. La he fet d'aquest autor perque quan cursava 4t d'E.S.O. vaig llegir la bogeria i em va encantar el contingut d'aquesta obra.

diccionari

futbol:en quant dic futbol es sent un rebombori. Les xiques com sempre pensen en un grapat de xics suats i bruts que corren darrere d'una pilota amb la finalitat de clavarla en una xarxa i que un grups d'embotgits criden. Per a mi el futbol no es aixo. El futbol es un grapat de garns esportistes que es guanyen la vida esforçantse per a fer guanyar il·lusió a un grup de gent que ha nascut amb el sentiment de seguir els colors de la seua vida.

el meu vot es per a Paula Recacha Ponce.

Les raons del meu vot es molt clar. Crec que ha sigut la persona que mès ha treballat el blog. Ha tingut molt bones idees com per exemple fer que el fons del blog siga una foto d'ella. Les cróniques estan molt"currades"i amb varietat de fotos enllaçades amb la época de la seua vida. A possat varies cancions en català aixó demostra l'interès que ha tingut en buscarles.Crec que se mereix eixe punt.

4 de la E.S.O, que us he de dir? Comença com tots, adivineu com? Si, eu encertat, suspenent. El descontrol era total, no havía escarmentat del dur any que havía passat l’any anterior I els avisos que em feren els mestres I els meus pares no em serviem de res. La primer avaluació fou la veritata dura I curta, fou així fins que coneguè a Paula. Desde que a vaig coneixer tenia motivació, si no aprovava no eixia I per tant no podia vorela. Quan vaig voler reaccionar obiament no em donà temps I me van suspendre tres asignatures: castellà, fisica I matemàtiques. La bronca dels meus pares fou impressionant, I la veritat es que raó no els faltava. Mentre ells estaven tots els dies treballant per que jo puga menjar I viure be, jo estava fent “el gos” en volta de estudiar. Axó I la motivacioó d’haver de vore a paula foren les claus per a fer que la meua vida estudiantil s’endreçara I anara pel bon camí. I així va ser, fart de vore els exàmens suspenssos I discucions a m’ha casa, em vaig possar les piles I amb l’ajuda de Paula vaig començar a canviar els habits d’estudis. Anava aprovant I amb bona nota, els mestres heu notaven I meu feen saber I jo em sentía molt agust en aquell moment. Trobava a faltar que arribès un exàmen I dels pocs aprovats que hi havien un dels noms for a el meu. Vaig recuperar castellà I aleshores nomès havía de recuperar física I mates per no anar a l’infern de setembre. La recuperació era molt sencilla, aprovar tots els exàmens restants. Difícil oi? Em tocà lluitar amuntó, amb sacrifici I orgull veía possibilitats de canviar les males notes perque no nomès eren dos suspesses sinó que tambè totes les demes eren 5 o 6. Arrivà la segona avaluació I els resultants es notaren. 1 suspesa pero les notes molt mès altes que la 1a avaluació. El mès important es que havía de aprovar física I matemàtiques I així estva sent. La tercera avalació fou per l’estil, no molt bones note però si totes qprovades. La veritat es que fou molt curta, entre madalena I pasqua es tirà el temps damunt I quan ens vuiguerem donar conter estavem ja en juny. Ara si que venía una cosa important, la professora de matemàtiques I química s’enfadà pel mal comportament general I ens fou fer un exàmen final. Quedaven 3 dies de classe I estava estressat. Recorde aquelles caluroses nits de juny gitame a les 2 I les 3 del matí mentre estudiava. Però les vaig apreovar I puc assegurar que ha sigut el millor estiu de la meua vida!

cronica tercer d'ESO!

Tercer de la E.S.O,quin any,sens dubte el any mès dur en quant als estudis es refereix, en canvi, era surtir del col·latge I tot millorava. En else sports m'anava be I en lo personal tambè. Surtiem jam ès amb els amics I disfrutavem sempre al maxim, sense importarmos els estudis ni aprovar el curs. Els curs comença sense cap problema, tot anava com devía, sense esforçarme molt, aprovava tot sense dificultatas, però es clar, la batacada havía d'arrivar de seguir així. I arrivaren les primers notes I la primer decepció,una suspesa. Els meus pares avisaren I avisaren però la primer batacada ja havía arrivat I nomès seria el començament d'un dur curs, el pitjor que recorde. Avançava el curs I les notes baixaven a medida que els dissabtes surtia mes. La envidiada classe s'havia convertit en un desastre. Tothom parlava, molestava, contestava, no estudiava, eixiem excesivament, alomillor pensavem que eren mes majors de lo que ens pensavem sense ser així. En la segona evaluació,que us he de dir? Passà lo que esperarem que passara, dos suspesses I damunt troncals. Castellà I valencià per a ser concrets I nomès vaig recupera castellà. Els meus pares s'adonaren del descontrol en que estava vivint. Pensava que anava a passar 3 de la ESO com havía passat els anteriors anys, fent lo justet, com diu m'ha mare:”la ley del mínimo esfuerzo”. Em vaig intentar possar les piles però fou missió impossible. El meu cap l'ocupava el eixir amb els amics I disfrutar amb ells, sense poder concentrarme en passar els 3 mesos que restaven de curs concentrat en lo que es el mes important per als adolescents, es a dir, estudiar. La veritat es que el meu interes havía augmentat a medida que el curs havía avançat, peró el estar distret en classe em condicionava I a causa del mal comportament I no atendre en classe, vaig tornar a suspendre castellà i valencià però a mès tambè vaig suspendre les matemàtiques. Les notes me les van donar un divendre I el dilluns teníe les rescuperacions de les tres asignatures a mès a primer,s segona I tercera hora. Semblava impossible, havía estat tot el fin de semana estudiant, he dir que ea la primera vegada que estudiava de manera correcta. Arrivava el gran dia, allí vaig arrivar jo, nerviós, notava com si el mes de setembre for a un bou I jo tonguera que esquivarlo aprovant els exàmens. Vaig ser valent I quan em van donar el primer exàmen(matematiques) el vaig fer amunto be, ningun problema, primera prova superada. Arrivava el segon recorte al bou I tambè el vaig superar amb bona nota, em sentía euphoric peró havía de concentrarme en el següent exàmen. Aquest era important, havía de traute mitja per poder aprovar la segona avaluació en la qual vaig traure un 3. Aquest exàmen fou el mès complicat. Eixí amb dubtes, peró aquesta incertidumbre nomès va fer que em sentira molt mès feliç quan em van donar totes les asignatures del pitjor curs de la meua vida aprovada. Un dur any però sens dubte una gran alegría al veure les notes finals, va ser un curs que em va fer ecapacitar sobre els errors personals I en quant als estudis es refereix.

cronica segon d'eso!

Que us he de contra d'aquell segon any en la E.S.O?crec que va ser dels millors anys per a mi en quant als estudis, en canvi, la classe en general enpitjora tota. Estavem tant distrets tots en eixir els dissabtes per castelló, que a voltes ens oblidavem d'estudiar. Reconec lo poc que vaig estudiar aquell any però a pesar d'axó no vaig suspendre ninguna en tot l'any, cosa que em plenava d'orgull. Aquell any vam descubrir les discoteques per les vesprades, aquell lloc on anavem “els majors”. La primer vegada que vam anar recorde l'ilusió que em feia anar, com sería alló que anomenaven discoteques light? Pues sincerament, quan vaig entrar allí dins no vaig vore res mes que soroll I xiquetes més menudes que jo que entraven borratxes, o en alguns casos I el que es pitjor, fent-seu. En quant a l'estudi, començarem bé, però precisament perque descubrirem que ja ens deixaven major llibertat els nostres pares, les notes baixaren en abumdancia, a gent que no mai suspenía li caien 3 asignatures, els professors ens alertaren de que tindrien que augmentar el número de classes perque pugueren cabre tots els repetidors. Així anava pasant el curs I cada volta mès desmadrats. Javier Del Rio, un company de la meua classe li furtà el barret a un mestre mentre aquest anava al servei i el tirà per la classe, molta gent l'agarrà I el seguí pasetjant per ahí però el pitjor es que quan el mestre va entrar en classe, va vore el seu preciat barret tirat a la basura. Javi no confesà I estiguerem dos mesos sense fer educació física ni eixir al pati, al final el ferem entrara en raó I anà al director I li va dir que va ser ell el que va agafar el barret.
El curs finalitzava I tot anava sobre rodes per a mi. M' encantava vore que aquesta nova etapa de la meua mida, la estava superant sense dificultats. En la classe hi havía gent que ja es quedava pel camí, que es veía que no superaven aquesta etapa, en canvi, jo en veia preparat, en forces I esperançes de estudiar alguna carrera bona. Quan vaig ser consient de que tot pasava I jo podia servir tinguè clar voler estudiar medicina I seguir l'ofici dels meus pares. Els meus pares es van sentir molt orgullosos d'alló però m'advertiren que havía d'estudiar I esforçarme molt. Un calurós estiu començava I jo em despedí de castelló per anarme a Irlanda. Va ser un viatge maco però hi havien dies roïns a causa del punyeteros irlandesos que ens perseguíen per pegarmos sense cap motiu, nomès ser espanyols. Fou un any molt bo però es veiè I heu voreu que ni de lluny fou el millor.

Cronica primer d'ESO!

Recorde perfectament aquell solejat dia de setembre en el que començavem un nou curs i no nomes aixó sinó que un nou cicle també s' iniciava. No va haver molt de canvi ja que en el colatge també hi havia primaria però si que va ser una mica desconcertant. ‘‘¿Qué era això de l'E.S.O?''. El primer dia va ser extrany ens pareixia extrany aixó de tindre nous profesors peró el que mes por em donava era aixó que dien de : ‘‘Ara ja eres major aixi que tens que comportarte com a tal''
Algunes persones començarem amb un ritme frenetic de treball i aixó contagia a tot el grup. Erem la classe perfecta: bons xiquets, estudiosos, simpatics i agradables. Aixi se arriva a la primera evaluació,una evaluació exeplar, ana tot com la seda. Recorde anan preguntan per la classe cuantes suspeses hi havien i que la gent nomes en poguera respondre que les tenia totes aprovades. Aixo ens plenava de orgull a tota la classe.
Algu comença a desfaçarse peró no es contagia a la classe sencera. Recorde que la classe anava a concursos de redacció i que moltes vegades guanyaven primers i segons premis. A mesura que avançaven i veiem que no era tan dur aixó de la E.S.O començavem a parlar una mica mes en classe i a contestar als profesors. Y aixi arrivaven els primers examens suspesos. Els profesors ens alertaven, ens deien que no hi havia que baixar la guardia, que hi havia que estudiar,que no ens podiem relaxar ni un moment perque aquest cicle no era com la primaria i axó ja era molt serio. Però a medida que ens renyien mes,més mal ens portarem. Es va vore aquest desfase quan van arrivar les notes de la segona evaluació. A mi no me suspenien però a la mitad de la classe li caigueren asignatures. Hi havia que canviar, ens anaven desmadrant i a este paso tindrien que fer mes classes per la cantitat de gent que suspendria, i repetiria. Ens vam moderar una mica la veritat, tornarem a ser una mica pareguts a aquella volguda classe, la tranquilitat tornà a la classe, i no nomès aixó sinó que també els examens amb el 100% d'aprovats. Quan arrivà la segona evaluaciò es va vore el reflexe de lo que aviem fet, es a dir, menys de lo que de nosaltres podiem aver fet. A mi no me suspenien peró no m'agrada vore als meus companys de tota la vida suspenent asignatures i no nomès aixo sinò que damunt s'enrien, com si es refugiaren en això per a no expresar la tremenda tristesa que patien al veure que l'unic treball que ha de fer l'alumne, es a dir, aprovar, no el cumplien. Vam veure que algo fallava, i fent cas a les advertencies del mestres, forem inteligents i vam mirar la manera de resoldre aquells primers problems de la nostra vida, i la solució no fou un altra que estudiar més. Jo em vaig esforçar i vaig possar el cincs sentits en seguir aprovar i aixi eu ferem tots. Despres d'una curta i dura tercera evaluació vam tornar a ser ixa classe perfecta i envetjada pels tutors d'altres cursos. Totes aprovades tothom, així acabava l'incertidumbre de no saber si el següent any seriem els mateixos alumnes. En quant a lo personal, ¿que us e de dir? Encara erem petits i no fem trastaes ni maleces que recorde. L'unic que puc destacar es les grans vesprades que pasavem jo i Jaime. Tots dos quedavem per a enriumos una estona i comentar coses sobre l'institut. Aixó si, el millor dia que va passar aquest curs fou quan el castelló ascenquè de divisió. La euforia s'apoderà de mi. Vaig estar tant content aquells dies, es cumplia un dels meus somnis i no podía ocultar l'emoció del moment. Fou, a mès, d'un curs inestable, un curs extrany, acabavem d'atravesar la primera etapa d'aquella ‘época tants dificil i divertida, la adolescencia, la qual desprès ens va donar penes però sobretot les majors alegries de la meua vida.