Auxias March

A la poesia que trobem al llibre a la pàgina 31 podem vore les principals característiques que diferèncien aquest nou tipus de poesia de la tradicional medieval, però també podem observar les característiques comuns, com ara el tema.
El tema de aquesta composició és prou típic: el trobador patix el desamor i aquest el provoca un dolor tant profund que l'única salvació és la mort.
Partint de aquesta descripció prou general podem agregar que aquest poema és pot dividir en parts: una primera part on la mort és la salvació, una segona part on el trobador es persona com el mijor amador, després una altra amb la mateix llinia que la primera i per ultim trobem una tornada en la qual es dirigix a la dona amb un senyal.
Com es tipic de tota composició poètica trobem figures literaries como ara alegories a les estrofes II i III. També trobem a l'estrofa IV hiperbolisme a l´hora d'espresar les actituts amatories del trobador. Trobem també, al llarg de tota la composició numeroses metàfores com ara delitós sojorns (v.6), braços uberts (v.9) o llir entre cards (v.41), que a més es utilitzat com a senyal.
En l'apartat de la mètrica podem vore, com era d'esperar, que la seva mètrica és molt estricta: versos decasíl·labs amb un esquema de rima a cada estrofa de Am Bf Bf Am Cf Dm Dm Cf.
Analitzant tot l'anterior comprovem que és una composició molt típica d'Asias March i com a començament de l'estudi d'aquest és un poema molt apropiat, però per contra jo diria que te un llenguatge massa rebuscat, però açò es comú a totes les composicions de l'època.