cronica tercer d'ESO!

Tercer de la E.S.O,quin any,sens dubte el any mès dur en quant als estudis es refereix, en canvi, era surtir del col·latge I tot millorava. En else sports m'anava be I en lo personal tambè. Surtiem jam ès amb els amics I disfrutavem sempre al maxim, sense importarmos els estudis ni aprovar el curs. Els curs comença sense cap problema, tot anava com devía, sense esforçarme molt, aprovava tot sense dificultatas, però es clar, la batacada havía d'arrivar de seguir així. I arrivaren les primers notes I la primer decepció,una suspesa. Els meus pares avisaren I avisaren però la primer batacada ja havía arrivat I nomès seria el començament d'un dur curs, el pitjor que recorde. Avançava el curs I les notes baixaven a medida que els dissabtes surtia mes. La envidiada classe s'havia convertit en un desastre. Tothom parlava, molestava, contestava, no estudiava, eixiem excesivament, alomillor pensavem que eren mes majors de lo que ens pensavem sense ser així. En la segona evaluació,que us he de dir? Passà lo que esperarem que passara, dos suspesses I damunt troncals. Castellà I valencià per a ser concrets I nomès vaig recupera castellà. Els meus pares s'adonaren del descontrol en que estava vivint. Pensava que anava a passar 3 de la ESO com havía passat els anteriors anys, fent lo justet, com diu m'ha mare:”la ley del mínimo esfuerzo”. Em vaig intentar possar les piles però fou missió impossible. El meu cap l'ocupava el eixir amb els amics I disfrutar amb ells, sense poder concentrarme en passar els 3 mesos que restaven de curs concentrat en lo que es el mes important per als adolescents, es a dir, estudiar. La veritat es que el meu interes havía augmentat a medida que el curs havía avançat, peró el estar distret en classe em condicionava I a causa del mal comportament I no atendre en classe, vaig tornar a suspendre castellà i valencià però a mès tambè vaig suspendre les matemàtiques. Les notes me les van donar un divendre I el dilluns teníe les rescuperacions de les tres asignatures a mès a primer,s segona I tercera hora. Semblava impossible, havía estat tot el fin de semana estudiant, he dir que ea la primera vegada que estudiava de manera correcta. Arrivava el gran dia, allí vaig arrivar jo, nerviós, notava com si el mes de setembre for a un bou I jo tonguera que esquivarlo aprovant els exàmens. Vaig ser valent I quan em van donar el primer exàmen(matematiques) el vaig fer amunto be, ningun problema, primera prova superada. Arrivava el segon recorte al bou I tambè el vaig superar amb bona nota, em sentía euphoric peró havía de concentrarme en el següent exàmen. Aquest era important, havía de traute mitja per poder aprovar la segona avaluació en la qual vaig traure un 3. Aquest exàmen fou el mès complicat. Eixí amb dubtes, peró aquesta incertidumbre nomès va fer que em sentira molt mès feliç quan em van donar totes les asignatures del pitjor curs de la meua vida aprovada. Un dur any però sens dubte una gran alegría al veure les notes finals, va ser un curs que em va fer ecapacitar sobre els errors personals I en quant als estudis es refereix.