cronica segon d'eso!

Que us he de contra d'aquell segon any en la E.S.O?crec que va ser dels millors anys per a mi en quant als estudis, en canvi, la classe en general enpitjora tota. Estavem tant distrets tots en eixir els dissabtes per castelló, que a voltes ens oblidavem d'estudiar. Reconec lo poc que vaig estudiar aquell any però a pesar d'axó no vaig suspendre ninguna en tot l'any, cosa que em plenava d'orgull. Aquell any vam descubrir les discoteques per les vesprades, aquell lloc on anavem “els majors”. La primer vegada que vam anar recorde l'ilusió que em feia anar, com sería alló que anomenaven discoteques light? Pues sincerament, quan vaig entrar allí dins no vaig vore res mes que soroll I xiquetes més menudes que jo que entraven borratxes, o en alguns casos I el que es pitjor, fent-seu. En quant a l'estudi, començarem bé, però precisament perque descubrirem que ja ens deixaven major llibertat els nostres pares, les notes baixaren en abumdancia, a gent que no mai suspenía li caien 3 asignatures, els professors ens alertaren de que tindrien que augmentar el número de classes perque pugueren cabre tots els repetidors. Així anava pasant el curs I cada volta mès desmadrats. Javier Del Rio, un company de la meua classe li furtà el barret a un mestre mentre aquest anava al servei i el tirà per la classe, molta gent l'agarrà I el seguí pasetjant per ahí però el pitjor es que quan el mestre va entrar en classe, va vore el seu preciat barret tirat a la basura. Javi no confesà I estiguerem dos mesos sense fer educació física ni eixir al pati, al final el ferem entrara en raó I anà al director I li va dir que va ser ell el que va agafar el barret.
El curs finalitzava I tot anava sobre rodes per a mi. M' encantava vore que aquesta nova etapa de la meua mida, la estava superant sense dificultats. En la classe hi havía gent que ja es quedava pel camí, que es veía que no superaven aquesta etapa, en canvi, jo en veia preparat, en forces I esperançes de estudiar alguna carrera bona. Quan vaig ser consient de que tot pasava I jo podia servir tinguè clar voler estudiar medicina I seguir l'ofici dels meus pares. Els meus pares es van sentir molt orgullosos d'alló però m'advertiren que havía d'estudiar I esforçarme molt. Un calurós estiu començava I jo em despedí de castelló per anarme a Irlanda. Va ser un viatge maco però hi havien dies roïns a causa del punyeteros irlandesos que ens perseguíen per pegarmos sense cap motiu, nomès ser espanyols. Fou un any molt bo però es veiè I heu voreu que ni de lluny fou el millor.