4 de la E.S.O, que us he de dir? Comença com tots, adivineu com? Si, eu encertat, suspenent. El descontrol era total, no havía escarmentat del dur any que havía passat l’any anterior I els avisos que em feren els mestres I els meus pares no em serviem de res. La primer avaluació fou la veritata dura I curta, fou així fins que coneguè a Paula. Desde que a vaig coneixer tenia motivació, si no aprovava no eixia I per tant no podia vorela. Quan vaig voler reaccionar obiament no em donà temps I me van suspendre tres asignatures: castellà, fisica I matemàtiques. La bronca dels meus pares fou impressionant, I la veritat es que raó no els faltava. Mentre ells estaven tots els dies treballant per que jo puga menjar I viure be, jo estava fent “el gos” en volta de estudiar. Axó I la motivacioó d’haver de vore a paula foren les claus per a fer que la meua vida estudiantil s’endreçara I anara pel bon camí. I així va ser, fart de vore els exàmens suspenssos I discucions a m’ha casa, em vaig possar les piles I amb l’ajuda de Paula vaig començar a canviar els habits d’estudis. Anava aprovant I amb bona nota, els mestres heu notaven I meu feen saber I jo em sentía molt agust en aquell moment. Trobava a faltar que arribès un exàmen I dels pocs aprovats que hi havien un dels noms for a el meu. Vaig recuperar castellà I aleshores nomès havía de recuperar física I mates per no anar a l’infern de setembre. La recuperació era molt sencilla, aprovar tots els exàmens restants. Difícil oi? Em tocà lluitar amuntó, amb sacrifici I orgull veía possibilitats de canviar les males notes perque no nomès eren dos suspesses sinó que tambè totes les demes eren 5 o 6. Arrivà la segona avaluació I els resultants es notaren. 1 suspesa pero les notes molt mès altes que la 1a avaluació. El mès important es que havía de aprovar física I matemàtiques I així estva sent. La tercera avalació fou per l’estil, no molt bones note però si totes qprovades. La veritat es que fou molt curta, entre madalena I pasqua es tirà el temps damunt I quan ens vuiguerem donar conter estavem ja en juny. Ara si que venía una cosa important, la professora de matemàtiques I química s’enfadà pel mal comportament general I ens fou fer un exàmen final. Quedaven 3 dies de classe I estava estressat. Recorde aquelles caluroses nits de juny gitame a les 2 I les 3 del matí mentre estudiava. Però les vaig apreovar I puc assegurar que ha sigut el millor estiu de la meua vida!
miércoles, 17 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
He llegit amb atenció les teues cròniques i tenen coses bones i d'altres no tant.Falla la documentació (què passava a la resta del món mentre tu "torejaves" les matèries?), material gràfic i FALTES!.De positiu tenen que fas una reflexió del passat, que li dónes emoció i per tant es lligen amb interés.Un 6.
ResponderEliminarPD.Per què us acaçaven els irlandesos?
aixo m'agradaria saver a mi...
ResponderEliminar